Avui estem vivint un escalfament global ràpid sense precedents a causa de les activitats humanes, principalment a causa de la combustió de combustibles fòssils que generen emissions de gasos d'efecte hivernacle.

La humanitat s'enfronta a un dels reptes més importants de la seva història i, per tant, el paper de les organitzacions globals és fonamental per estimular la cooperació internacional en aquest àmbit. Consens com el Protocol de Kyoto (1997) o l'Acord de París de 2015 tracen un camí en el qual prevalgui l'objectiu comú de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Així, es pretén implementar una sèrie de reformes en la legislació dels estats membres, com ara el foment de les energies renovables i l'eficiència energètica.
La descarbonització de l'economia requereix la transformació de diversos sectors, especialment l'energètic, que és transversal, però també requereix transformar el model de producció i consum de tots els agents econòmics, empreses i ciutadans. Aquest procés implica transformacions profundes en els estils de vida, els patrons de consum, els sistemes de valors i les formes d'urbanització, així com molts altres aspectes de l'organització social, i requereix respostes proactives en aquestes direccions per part d'actors, polítics, moviments socials i agents.
En aquest marc, les empreses han d'adaptar i ajustar les seves organitzacions. Han de posar en marxa (si encara no ho han fet) l'anomenada transició ecològica per descarbonitzar l'economia. Això significa adaptar tots els processos, des de les cadenes de subministrament fins al consumidor final.
El sector energètic esdevé crucial per a la transició ecològica: és una de les megatendències més importants del nostre temps.
En aquest sentit, els objectius clau de les empreses han de ser:

Els països i les indústries que aconsegueixin crear i implementar solucions per assolir els objectius de desenvolupament sostenible gaudiran d'una posició de lideratge en les properes dècades.
A continuació alguns consells per a un full de ruta de descarbonització.
Realitzar un estudi per quantificar la petjada climàtica dels processos productius.
Millorar l'eficiència energètica dels processos productius invertint en tecnologia digital.
Treballar activament per reduir les emissions a la cadena de valor: aplicar les directrius d'adquisició i els criteris de conducta dels proveïdors, canviar els dissenys de productes, col·laborar amb proveïdors i clients i revalorar els models de negoci i les inversions.
Integrar el canvi climàtic en l'estratègia empresarial.
Sol·licitar suport tècnic i econòmic als poders públics. Informar a clients, proveïdors, empleats i inversors. Evitar missatges de greenwashing en les pràctiques de comunicació.
En conclusió, la descarbonització és una gran oportunitat per a les empreses.
Estem davant d'un canvi radical de model que implica que l'estratègia empresarial i l'estratègia de sostenibilitat siguin la mateixa. La innovació tecnològica, organitzativa i social són eines fonamentals per a la descarbonització sense comprometre la competitivitat. Finalment, les organitzacions no s'han d'oblidar d'evitar pràctiques de greenwashing en els missatges corporatius que puguin conduir la ciutadania a errors o percepcions diferents, augmentant la transparència comunicativa i proporcionant lideratge i formació ètica als empleats.
Comments