El concepte amenaça híbrida compren aquelles accions coordinades i sincronitzades (normalment provinents d'Estats o actors patrocinats per aquests), que ataquen deliberadament vulnerabilitat sistèmiques d'altres Estats, a través d'una àmplia gama de mitjans i en diferents sectors-objectius: polític, econòmic, militar, social, informatiu, infraestructures i legal; utilitzant el ciberespai com l'eina més versàtil.
Els diversos actors que duen a terme atacs híbrids, exploten les llacunes legals de la llei i de la complexitat legal, operen a través de límits legals i espais no regulats, exploten llindars legals que limiten les respostes i estan preparats per cometre violacions substancials de la llei amparant-se en l’ambigüetat legal i fàctica. Aquests agresors negen les operacions híbrides per crear una zona gris legal dins de la qual poden operar lliurement. Identificar l’adversari híbrid i atribuir la responsabilitat de les amenaces híbrides no sempre és possible.
Desinformació i postveritat
L’àmbit cognitiu és un espai més on exercir influència, a més dels tradicionals àmbits físics (terrestre, marítim i aèri). Les campanyes de desinformació tenen l’objectiu de generar confusió, soscavar la cohesió general, utilitzar diferents mitjans per a la creació i la difusió de continguts adreçats a audiències àmplies i desprestigiar o influir l’objectiu de l’atac. Aquestes accions poden suposar una amenaça per als processos electorals, com il·lustra l’exemple de les eleccions presidencials nordamericanes de l’any 2016.
L'evolució de la desinformació i la post veritat han erosionat la confiança en les institucions, ja que generen incerteses i les xarxes socials han contribuït a estendre un relativisme perniciós disfressat de legítim escepticisme.
Les anomenades fake news, avalades per la ubiqüitat de la tecnologia, contaminen les esferes de la nostra vida: comunicació, política, economia, pensament i decisions, fins i tot en la nostra vida privada. La falsedat creada amb intencionalitat tàctica inclou informació inventada, manipulada, suplantació de fonts, informació malintencionada, context fals, sàtira i paròdia.
Les xarxes socials incorporen nous models en relació a la difusió d’informació: la producció de continguts ja no és monopoli dels mitjans de comunicació i la personalització dels mateixos és accessible en funció dels interessos dels usuaris. Aquest escenari han permès el sorgiment del negoci de la recol·lecció de grans dades (big data), on l’erosió del rol institucional dels mitjans de comunicació tradicional juntament amb l’espai de difusió de notícies en el qual ha esdevingut les xarxes socials ha implicat la difusió d’informació prèviament manipulada.
Grey-zones
Amb la globalització, la transformació de les cadenes de producció i la creació de línies de subministrament globals a través del comerç intraindustrial, qualsevol conflagració bèl·lica afecta a tercers d'una forma aclaparadora. Així, els costos d'iniciar una guerra convencional són cada vegada més alts, amb la qual cosa encarar el conflicte mantenint una posició més ambigua (limitar la intensitat a l'espai existent entre la pau i la guerra oberta) fa emergir el que es coneix com zones grises.
Les zones grises són espais intermedis en l'espectre de conflicte polític que separa la competició d'acord amb les pautes convencionals de fer política (blanc) de l'enfrontament armat directe i continuat (negre).
El conflicte en la zona gris gira al voltant a una incompatibilitat rellevant per al menys un dels actors i les estratègies utilitzades són multidimensionals (també conegudes com híbrides) d'implementació gradual i amb objectius a llarg termini. Així el terme zona gris descriu un estat de tensió alternatiu a la guerra, operant en una etapa formal de pau.
Existeixen tres característiques bàsiques de les zones grises o grey zones.
En primer lloc, impliquen cert nivell d'agresió i operen al límit de la legalitat internacional, tot i que es situen en una primera instància per sota de l'umbral de la guerra oberta.
D’altra banda, que siguin qualificades com a guerra o no depèn de la perspectiva i per tant existeix una enorme ambigüitat respecte a la naturalesa del conflicte.
I per últim, les estratègies o grey tactics son dutes a terme per paisos que desafien els poders establerts.
Ciberespai i tecnologia
El ciberatacs són més barats que els atacs tradicionals, garanteixen l’anonimat fàcilment, tenen capacitat geogràfica, elevat nombre d’objectius potencials, elevada cobertura mediàtica, pot afectar infraestructures físiques i pot combinar-se amb atacs físics.
Les noves tecnologies ofereixen noves possibilitats en l'àmbit de les amenaces híbrides i un dels factors característics d'aquestes es que són de difícil atribució, fent complicat generar una resposta, tot i que aquest tipus d'atacs s'utilitza per diversos actors per justificar i articular els seus plans de futur, fet que pot derivar en el que es coneix com histèria híbrida.
Les amenaces híbrides presegueixen entre d'altres els següents objectius: erosionar la confiança dels ciutadans en les seves institucions; generar desconfiança en el sistema democràtic; soscavar la cohesió social o els models socials dels Estats, de les comunitats polítiques (com a la UE) o de les organitzacions internacionals (com l'OTAN, per exemple); fragilitzar el sistema de govern de les seves víctimes; i convèncer de la decadència d'un sistema.
En síntesi, donat que les amenaces híbrides persegueixen assolir objectius estratègics influent en la presa de decisions de les seves víctimes i soscavant valors, estrutures socials i la confiança de la població; i ja que ens trobem de ple en la societat de la informació, es pot determinar que l'ús de les tecnologies desenvolupen un paper primordial en aquest àmbit.
Ens trobem davant d'un fenomen que ha proliferat en un moment d'erosió de les normes internacionals, ja que com s'ha establer tprèviament, els conflictes híbrids s'identifiquen a partir de tres característiques: la incertesa, les tàctiques i els objectius, elements que també han evolucionat.
Conclusió
Les amenaces híbrides han esdevingut un desafiament considerable, ja que impliquen un canvi significatiu en la naturalesa de la seguretat internacional.
Com s’ha assenyalat, tenen conseqüències en el conjunt de la societat i produeixen efectes que poden arribar a un abast global, perquè poden provocar l’enfonsament psicològic d’un Estat, entre d’altres.
L’ús de la desinformació, les fake news i la postveritat que generen desconfiança en els ciutadans i les institucions, fan necessari l’establiment d’unes normes en l’àmbit internacional per garantir la pau i la seguretat sense oblidar evitar la histèria híbrida.
La naturalesa canviant de les amenaces híbrides contribueix a crear una sensació generalitzada d’inestabilitat i incertesa, fent imprescindible potenciar la capacitat de resposta de les societats per reduir les vulnerabilitats.
Comments